El Tribunal Suprem frena l’excés de requisits en empreses patrimonials

Clàudia Estradé Dalmau, Advocada de Balañá Eguía Abogados y Economistas, SL

Des de fa molts anys, per tal de gaudir de l’exempció en l’Impost sobre el Patrimoni i de la reducció del 95% en l’Impost sobre Successions i Donacions per la transmissió, inter vivos o mortis causa, de les participacions de l’empresa familiar, les empreses familiars immobiliàries han jugat amb una norma i amb una ombra: la norma, tenir una persona contractada amb contracte laboral i a jornada complerta; l’ombra, l’excés de requisits que exigeix l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) i les Administracions fiscals autonòmiques, en el cas de Catalunya, l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), com que la persona contractada ha de tenir suficient càrrega de treball.

Per què és tan rellevant aquest fet? Perquè en el cas de les societats patrimonials, que són aquelles societats que es dediquen al lloguer d’immobles, el compliment o no d’aquests requisits és clau per a poder accedir o no a avantatges fiscals importants: l’exempció en l’Impost sobre el Patrimoni i la reducció del 95% en l’Impost sobre Successions i Donacions.

El problema és que, tot i que l’article 27.2 de la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) estableix que el lloguer d’immobles tindrà la consideració d’activitat econòmica únicament quan per a la seva gestió s’utilitzi, almenys, una persona contractada amb contracte laboral i a jornada completa, l’Agència Estatal de l’Administració Tributària i l’Agència Tributària de Catalunya afegeixen un requisit extra: que aquest treballador tingui una “càrrega de treball suficient”. I qui decideix què la càrrega de treball és “suficient”? L’Administració mateixa.

El resultat? La incertesa dels contribuents que compleixen la Llei, però que desconeixen si la compleixen del tot, donat que es troben amb inspeccions que qüestionen si realment aquest treballador té suficient càrrega de treball atenent al nombre d’immobles dels quals disposa la societat i a la quantitat de feina que genera la gestió dels lloguers d’aquests immobles.

Aquesta exigència no figura expressament a la Llei, si bé l’AEAT i, en el cas de Catalunya, l’ATC, l’han convertit en un requisit més.

Ara bé, molt recentment, el Tribunal Suprem s’ha pronunciat al respecte, intentant protegir als contribuents. El passat 14 de juliol, el Tribunal Suprem (STS 956/2025), ha recordat que la Llei és clara i que s’han de tenir en compte únicament els requisits que exigeix la Llei, de manera que, per tal de considerar que el lloguer d’immobles té la consideració d’activitat econòmica, només serà necessari que hi hagi una persona contractada amb contracte laboral i a jornada complerta, sense cap justificació econòmica addicional. No és feina del contribuent convèncer a l’AEAT o a les Hisendes autonòmiques de que la persona contractada té suficient càrrega de treball.

Aquesta recent sentència del Tribunal Suprem suposa un respir, donat que l’AEAT i les Hisendes autonòmiques tindran més difícil exigir el requisit de la càrrega de treball suficient, que només feia que generar incertesa i inseguretat jurídica entre els contribuents.

Les empreses familiars no demanen avantatges injustos ni regles a mida. Demanen claredat.

Saber quins són els requisits que han de complir, sense que les Administracions públiques puguin decidir si són suficients o no. I aquesta sentència envia un missatge clar: complir la Llei és complir la Llei, no complir un criteri addicional que el legislador no havia fet constar a la Llei.

Així doncs, la recent sentència del Tribunal Suprem suposa un gir important en les empreses familiars immobiliàries, veient cada cop més assequible el gaudi de l’exempció en l’Impost sobre el Patrimoni i de la reducció del 95% en l’Impost sobre Successions i Donacions per la transmissió, inter vivos o mortis causa, de les participacions de l’empresa familiar.

Setembre 2025